El dissabte, els Amics de l’Alta Garrotxa, en mig d’aquesta llevantada que neteja el nostre petit país com feia temps i temps que no passava, hem anat, tal com teníem previst, al Vallespir per visitar Costoja i Sant Llorenç de Cerdans.

A les 10 del matí,la Clara, el nostre guia, en espera a Costoja i ja no ens va deixar en tota la jornada.

La Clara és una noieta que exemplifica en la seva persona el projecta transfronterer del qual l’ Alta Garrotxa n’és part; pobles veïns a una banda i a l’altra d’una mateixa muntanya. La Clara té arrels a Oix, és de Llanars i viu a Prats de Molló i no enganya que s’ho estima per l’entusiasme en què explica i ens fa entendre la nostra història a través, en aquesta ocasió, de l’església de Santa Maria de Costoja.

Aquesta és una església molt important en un poblet molt petit.

Arrenquem amb els romans, per continuar amb l’imperi Carolingi i les estratègies que es va utilitzar per defensar-se dels musulmans, i el món feudal i la Catalunya que em va sorgir de la suma de tot plegat

Mentre dinem ens refem del fred, de la humita i se’ns eixuguen el caps d’avall dels pantalons.

A la tarda dins una fàbrica d’”espadrilles”, arrecerats de la pluja que no para, entre motlles, premses, màquines de cosir i teles de cotó sofert i de colors vius, aprenem com d’acuradament fan les espardenyes a Sant Llorenç de Cerdans.

Com que no podem anar a passejar pels carrers, la Clara ens explica com es viu el carnaval en aquests poblets, que en diem francesos, situats a l’obaga de la muntanya que compartim, i ens fa conèixer tots els personatges que intervenen en la festa de l’Ós i com la viu el poble i com n’és de disbauxada i atrevida.

El matí hem conegut art i història, a la tarda tradicions.

Marxem amb ganes de tornar!